La llengua romaní pertany a la branca indoària de les llengües indoiranianes, subgrup dins de la família indoeuropea. Representa la llengua dels roma (gitanos), un poble que va sorgir ètnicament a l'Índia. Curiosament, el nom "gitano" deriva d'"egiptano", a causa de l'errònia creença que els primers membres d'aquesta ètnia, els quals van penetrar a Europa a finals de l'Edat Mitjana, procedien d'Egipte. La mateixa confusió es va produir en una llengua com l'anglès: Gypsy — Egypcian. Ja en època moderna, els estudis lingüístics han demostrat, a través dels seus trets comuns amb el sànscrit i la resta de dialectes indis, que el romaní és una llengua inconfusiblement indoària.
El romaní es parla a diverses zones d'Europa, sobretot al centre i a l'est del continent. Es té constància que és especialment viu a la zona dels Balcans.
No és reconeguda per cap estat ni s'usa als àmbits admistratius. Es tracta d'una llengua minoritzada; és a dir, sotmesa a unes condicions socials que restringeixen els seus àmbits d'ús. És difícil de dir amb quants locutors compta, ja que aquests viuen en diferents comunitats disperses pel continent. A més a més, moltes d'aquestes persones tenen un mode de vida itinerant. Tot i així, els lingüistes n'estimen entre sis i onze milions de parlants.
